Opera Prima

Un perillós barri dels afores de Roma és l'espai en el qual s'emmarquen tres històries creuades que tenen com a nexe comú la violència i el tràfic de drogues. Marco és un exconvicte que vol deixar enrere el món criminal que el va portar a la presó; Sonia, una jove universitària que treballa en una casa d'apostes il·legal per finançar els seus estudis; i Faustino, Massimo i Federico són tres joves que passegen pel barri buscant-se la vida. Un incident fortuït els connectarà a tots ells desencadenant una espiral de violència, sang i foc. Si et va agradar Gomorra (Matteo Garrone, 2008), t'encantarà Et in terra pax. Canvia la localització (dels suburbis napolitans als romans), però es manté el to gairebé documental en la descripció d'ambients (desolats) i personatges (amorals), acompanyat d'una història tensa i dura, digna del millor drama criminal. La combinació perfecta entre la pel·lícula de Garrone i la fonamental El odio (Mathieu Kassovitz, 1995).

“El futur és una conjectura. L'amor també.” Amb aquesta frase descriu Mauro Andrizzi la seva última pel·lícula, i seria molt difícil trobar-ne alguna de millor. En el futuro està composta de seqüències separades entre si i que, a manera de capítols o narracions curtes, ens presenten a diferents personatges que expliquen, en primera persona, una història que té a veure amb una relació amorosa. Com en tota compilació de relats, hi ha històries tristes, sorprenents, divertides i emocionants; el que mai sabrem és quins, d'aquestes persones, són actors interpretant un guió i quins ens parlen de les seves pròpies experiències. Amb una senzilla posada en escena i en un ascètic blanc i negre, Andrizzi ens parla de la naturalesa de l'amor però, sobretot, del seu enorme poder com a constructor de ficcions. “La il·lusió d'un futur brillant per venir és la fantasia que ens manté expectants”: l'esperança de l'amor que arriba, o arribarà, és allò que manté viva la promesa d'una vida millor, en el futur.

El film s’inicia amb una nota-manifest del director: “No tinc ni cel·luloides ni cintes de vídeo. Només nombres emmagatzemats en discs durs i en forma de caixes de memòria anomenades quicktimes.” Després d'un accident que el deixà al llit durant dos mesos, Duque recupera imatges i descarts que ha arxivat durant anys. Amb ells elabora un film sensorial, compost per retrats d'amics, passejades comentades per Barcelona i un viatge al seu país natal, Veneçuela, on el caos imposa la seva llei.

Lliure, fragmentada i lírica faula autobiogràfica en la qual el director de Iván Z, conjuga materials “impurs” (trobats a Internet) i propis per a elaborar un retrat íntim del seu imaginari i els seus fantasmes. El colonialisme espanyol i la Veneçuela chavista conviuen amb el Will More de Arrebato en una pel·lícula a mig camí entre el videodiari i l'exercici de found footage.

* El passi del dia 2 estarà subtitolat en anglés.

Un presoner respon a preguntes en xinés sense conèixer l'idioma. Uns transeünts passegen pels carrers de la ciutat rebent ordres d'un misteriós centre d'operacions. Un nen explica la història d'un científic boig que té un ull cibernètic i que pretén convertir-se en l’amo del món. Aquestes són solament algunes de les històries que el videoartista canadenc teixeix en You Are Here, un fascinant i embullat trencaclosques cinematogràfic, al més pur estil Origen. Entre la història de detectius (no en va el subtítol de la pel·lícula és A meta-detective story) i la ciència-ficció, el debut de Cockburn és un viatge al·lucinant al fons de la ment; un film sorprenent que explora la naturalesa de la consciència i les relacions entre la tecnologia i la percepció de nosaltres mateixos, amb un llenguatge innovador i arriscat que adapta la inventiva de Borges al segle XXI. You Are Here va guanyar el Premi de la Crítica al Festival de Locarno 2010.